Qui és la Massiel...?

He arribat de la universitat i he posat la tele mentre esmorzava. M'ha sortit Antena 3, on parlaven d'un home que s'havia deixat la seva filla de 21 mesos a dins del cotxe, i que degut a la calor havia mort. Era el programa que fa la Susanna Griso al matí, no sé com es diu. Hi havia tres personatges més que comentaven la notícia. No tinc n'idea de qui són, només sé que hi havia una dona a la que anomenaven Massiel, per edat podia ser perfectament la d' Eurovisión.

No sé els "pormenores" del succés, però he trobat increible la llibertat que es prenia la Massiel aquesta i un altre tio jutjant de mala manera al pare de la nena morta. Més tard, en un altre canal, he vist la notícia sencera on sortien coneguts de la família, dient que el pare era una persona exemplar, encantadora... Això tampoc no vol dir res, però la pregunta que em formulo és: Qui és la Massiel i l'altre tio per despotricar i titllar d'assassí al pobre home, que prou destrossat deu estar per la mort de la seva filla? Qui són aquesta gent per jutjar altres persones, sense ni tant sols saber-ne res? Espero de tot cor, que com a mínim siguin uns hipòcrites, i que només estiguin fent el que fan perquè saben que és la manera d'aconseguir audiència. Clar, que no sé que és pitjor, que realment pensin el que diuen o que s'estiguin venent de mala manera. Encara sort que hi havia un altre contertulià que concedia el benefici del dubte al pare. Sovint em dedico o despotricar de la justícia i del poders establerts, no per ser poders en sí, si no per ser justícia mal entesa o poders mal establerts. Doncs bé, en aquest cas hi ha un principi fonamental del dret molt encertat que és la presumció d’innocència, però la gent se'l passa pel forro i es creu amb el dret de jutjar a tothom. I actualment la televisió es basa en això. En jutjar a tothom, despotricar i criticar, sigui lícit o no. Aquesta és la clau de l'èxit.

D'Antena 3 he anat a para a Telecinco, no sé ben bé de què va, però diria que feien un programa que es diu La Nòria. Estaven deixant verda a no sé quina famosa. Baixo una mica més i vaig a parar a TV3, al programa del meu amic Cuní. Parlaven sobre la neteja que s'està fent als magatzems dels jutjats i sobre el cost que representa el lloguer de diversos equipaments per guardar proves de crims que es van cometre fa molts anys. Tot i que anteriorment hagi fet algun petit comentari no especialment positiu d'aquest programa, s'ha de dir que és d'allò més decent si ho comparem amb la resta de la programació.

La "moraleja" de tot això és (i evidentment ja no parlo del cas de la nena de 21 mesos): Ens hauríem de mossegar una mica la llengua abans de jutjar, intentar posar-nos en el lloc de les persones a qui jutgem i intentar entendre perquè pot haver fet una cosa o no haver-ne fet una altre. No podria ser, que nosaltres en el mateix lloc haguéssim fet el mateix? Seria com tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada. No és fàcil, però el simple fet d'intentar-ho ja ens farà ser una mica més tolerants.

Audio: Relax, Take It Easy