És interessant veure de les coses sobre les que se m'acud escriure. Heu vist mai el programa matinal del senyor Cuní? Segur que sí, si més no segur que n'heu sentit a parlar. No parlaré sobre el programa o de què en penso, però s'ha de dir que és del millor que es pot trobar a la tele per aquelles hores. Només un crítica important des del meu punt de vista. A cada edició del programa fan una enquesta a través d'SMS sobre temes d'acutualitat.
Fins aquí perfecte, però hi ha dos matisos interessants, per una banda les preguntes acostumen a ser extremadament obertes i ambigües, dues persones que pensin de manera oposada poden respondre amb el mateix signe. I per altra banda, sé que és un simple element de participació, d'involucrar els espectadors i de guanyar uns calerons per part del programa, però aquestes enquestes estan exageradament esbiaxades. Algun cop he sentit que el senyor Cuní deia al presentar els resultats: "els espectadors del programa pensen..." i es que es una enquesta basada en una mostra que no representa en res la població catalana. Les persones que hi participen estan condicionades a ser espectadors del programa (gent que mira la tele al matí: jubilats, mestresses de casa, aturats, baixes laborals, gent que treballa a la tarda o nit, estudiants que fan campana...) i que per altra banda estiguin prou avorrides per enviar missatges per participar a l'enquesta.
Amb aquest panorama està clar que els resultats poden ser força graciosos. Imaginem-nos una enquesta que digui: les persones que treballen al matí haurien de donar la meitat del seu sou a les persones que miren aquest programa? enviar MATINS PUNT SI o MATINS PUNT NO al 7755. Em temo que el resultat de l'enquesta seria bastant pròxim al 100 per cent a favor del sí.
L'únic problema de tot això és que hi ha gent que té en compte el resultat d'aquestes enquestes com de tantes altres que es fan als mitjans de comunicació de manera similar a l'hora d'elaborar les seves tesis polítiques, socials, esportives... No estaria de més que el senyor Cuní i companyia recordessin de tant en tant que els resultats d'aquestes enquestes tenen un valor bastnat nul.
Una anècdota sobre en Cuní. El setembre de l'any passat vaig treballar a la fira de ceràmica que cada any es fa al portal de l'àngel en motiu de les festes de la Mercé. Un dels elements estrella, sobretot entre els nens i joves amb necessitat d'estalviar, era una guardiola en forma de porquet. Un dia em va apareixer un senyor tot trajat i amb ulleres de sol cap allà les 8 del vespre i em va voler comprar un porquet, el més gran. I sí, era el senyor Cuní; no sé si és que havia d'estalviar...
Fins aquí perfecte, però hi ha dos matisos interessants, per una banda les preguntes acostumen a ser extremadament obertes i ambigües, dues persones que pensin de manera oposada poden respondre amb el mateix signe. I per altra banda, sé que és un simple element de participació, d'involucrar els espectadors i de guanyar uns calerons per part del programa, però aquestes enquestes estan exageradament esbiaxades. Algun cop he sentit que el senyor Cuní deia al presentar els resultats: "els espectadors del programa pensen..." i es que es una enquesta basada en una mostra que no representa en res la població catalana. Les persones que hi participen estan condicionades a ser espectadors del programa (gent que mira la tele al matí: jubilats, mestresses de casa, aturats, baixes laborals, gent que treballa a la tarda o nit, estudiants que fan campana...) i que per altra banda estiguin prou avorrides per enviar missatges per participar a l'enquesta.
Amb aquest panorama està clar que els resultats poden ser força graciosos. Imaginem-nos una enquesta que digui: les persones que treballen al matí haurien de donar la meitat del seu sou a les persones que miren aquest programa? enviar MATINS PUNT SI o MATINS PUNT NO al 7755. Em temo que el resultat de l'enquesta seria bastant pròxim al 100 per cent a favor del sí.
L'únic problema de tot això és que hi ha gent que té en compte el resultat d'aquestes enquestes com de tantes altres que es fan als mitjans de comunicació de manera similar a l'hora d'elaborar les seves tesis polítiques, socials, esportives... No estaria de més que el senyor Cuní i companyia recordessin de tant en tant que els resultats d'aquestes enquestes tenen un valor bastnat nul.
Una anècdota sobre en Cuní. El setembre de l'any passat vaig treballar a la fira de ceràmica que cada any es fa al portal de l'àngel en motiu de les festes de la Mercé. Un dels elements estrella, sobretot entre els nens i joves amb necessitat d'estalviar, era una guardiola en forma de porquet. Un dia em va apareixer un senyor tot trajat i amb ulleres de sol cap allà les 8 del vespre i em va voler comprar un porquet, el més gran. I sí, era el senyor Cuní; no sé si és que havia d'estalviar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada