Si algú em pregunta si escalo diré que si, però aquest divendres, quan em vaig posar els pantalons que utilitzo algunes vegades per escalar vaig trobar una ressenya: la de la Sanchez-Martinez. I? Doncs que aquesta via la vaig fer el dia 1 de novembre de l'any passat, és dir, fa quasi un any. Diria que des de llavors no he fet cap més via de diversos llargs. Així que si que escalo, però de tant en tant.
El divendres vam anar a fer l'aresta ribes, a la cara sud de Montserat, al sector de la Vinya Nova. anàvem 4, així que vam fer dues cordades: Alfred-Lins, Albert i jo.
Ressenya de la via, onaclimb.comLa via està força bé, en algun tram la roca trencada, però normalment bona. Algun llarg poc equipat, els passos difícils estaven ben assegurats. Hi ha diversos llargs fàcilment empalmables. Ara, s'ha de vigilar si vas de primer a la segona cordada i la cordada anterior decideix empalmar dos llargs. A mi em va passar, no en vaig ser conscient perquè tenien la meva ressenya i em vaig saltar la reunió del primer llarg que vem empalmar i que no estava especialment ven equipat. Així doncs vaig fer uns 30 o 35 metres sense cap assegurança, i la última que havia xapat era un cordino.
El Lins a mig segon llarg (V), al costat d'on hi havia la primera i última assegurança del llarg. El primer i el vuitè llargs són els més difícils. En el primer la dificultat decreix ràpidament. El vuitè és més constant, tot i que la part més difícil també està al principi.
L'Alfred al vuitè llarg (6a)Hi ha diversos llargs d'enllaç, molt fàcils i sovint sense cap assegurança, en alguns casos es poden unir fàcilment amb el llarg anterior. Així, tot i que a la ressenya diu que n'hi ha 13, 4 o 5 d'aquests són més aviat un tràmit.
L'Albert al final del sisè llarg (V+), els últims metres tenen la seva gràcia. Des d'aquí es veu tota la part inferior de l'aresta.Diu en alguna ressenya que només és necessari portar cintes express, nosaltres la vem fer així, però no estarà de més algun friend petit o algun tascó, sobretot si les vostres ànimes són fàcilment impresionables.
L'Albert assegurant-me des de la última reunió.A la baixada vam fer una petita drecera per una canal interessant, on el camí estava poc marcat però era evident (cap avall, jeje). Aquesta canal és la que es veu mentre escales la via a l'esquerra. Diria que el camí real, baixa per una canal que queda una mica més enllà.
La via és força aconsellable, dificultat moderada i roca més o menys bona. Les assegurances allunyen quan la dificultat baixa, i en principi els passos més difícils estan ben assegurats. A gaudir-la!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada