Els explicaré un conte...

Fins fa poca estona no havia vist el famós discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt d'en Quim Monzó. Però fa una estona hi he pensat i he decidit de buscar-lo per internet. Si algú encara no l'ha vist ho pot fer a http://www.vilaweb.tv/?video=4976 . Realment un discurs enginyós i amb sentit de l'humor, però l'adjectiu que segons crec més el defineix és VALENT. I tant, valent, ja que resumidament i amb molts matisos però el que va fer el Sr. Monzó va ser dir "capullos" (entre altres coses) a un bon grapat de gent, alguns dels quals estaven allà. I el van aplaudir, i tant si el van aplaudir, no crec que l'haguessin aplaudit mai tant.

Tot això em fa pensar una cosa, que la gent tenim el cap vuit, que estem extremadament influïts per tot una mica i que pensem poc. No sé si els polítics que estaven allà van sentir la part en que deia que sovint els polítics deixen anar monòlegs composts per un seguit de paraules totalment buides de contingut. Però el van ben aplaudir. No sé si van pensar: "que cabrón, s'està enfotent de nosaltres però ara l'hem d'aplaudir que si no encara la liarem".

Això em recorda una mica al personatge "el neng" que sortia al programa del Buenafuente. Qui més qui menys reia amb aquella imitació dels pelaos i xungos espanyols, però a qui més agradava aquell personatge era als mateixos pelaos i xungos.

Va dir moltes altres coses, com que a la gent els agrada jutjar facis el que facis, tingui contingut o no; que sovint la gent es dedica a ser i a actuar de manera políticament correcte sense més ni menys, fent el que toca a cada moment simplement perquè toca... i moltes més coses en terrenys més pantanosos...

En fi, va dir moltes coses que es queden en un discurs que va ser aplaudit durant tres minuts, qui les va escoltar i li van fer gràcia, que rigui; qui les va escoltar i no li van fer gràcia, que aplaudeixi. Tant de bo sempre fos així.

Audio: Ratatat Seventeen Years http://es.youtube.com/watch?v=r82hSQfcIOY

Videoclip: Multicoloured dawn - elmiku