Jo, com la majoria de la gent que conec, tinc uns moments millors i uns de pitjors. Tots tenim alguns moments en que no tenim el millor humor i es curiós que sovint segueixen un patró. Jo en tinc dos de preestablerts en que fàcilment em trobareu de mal humor.
El primer moment és quan em llevo, per començar bé el dia. De fet crec que en aquest aspecte no sóc gaire especial, això de llevar-se no és gaire gratificant per a molta gent. Però contràriament al que es pensa, la majoria de la gent normalment no ens despertem de mal humor, no. El que passa és que des de que ens llevem fins que interactuem amb algú ens passen un seguit de coses que alteren al més pintat. Primer de tot el despertador, alguns tenen la sort de despertar-se amb la radio, però molts ho fem amb d’odiós pipipipipiiiiip pipipipipiiiiiiip. Bé, ja hi estem acostumats, no és excusa suficient per posar-se de mal humor. Aleshores ve quan ens hem de llevar. Comencem; primer ens incorporem, després anem a posar els peus a terra. Iep! Important, primer el dret, que si no tindrem mala sort tot el dia i el mal humor estaria justificat. Bé, posem el peu dret al terra i...ai!! El terra està congelat. No passa res. On carall estan les sabatilles? Les trobem, anem cap al lavabo, oh! Està ocupat, no passa res....mentre anem pel passadís cap a la cuina ensopeguem amb ves a saber què. I així un seguit de coses... És normal que estiguem de mal humor!
Ara, tot canvia quan és un dia de festa. El despertador no toca perquè ens llevem tard, el terra ja no està fred perquè s'ha escalfat, com que hi ha llum veiem les sabates, no hi ha ningú al lavabo perquè la gent encara dorm... moraleja? .... .... ....
I el segon moment, quan arribo a casa. Hauria de ser un moment de pau, tranquil·litat i relaxació abans d'afrontar la següent activitat del dia, però no. Em desplaço amb bicicleta per Barcelona, cosa que vol dir estar exposat a unes 20 situacions amb alt risc d'accident, xifra que es dispara si vas tard o és de nit. Autobusos que et mig avancen just abans d'una parada, cotxes que t'avancen a una distància de 20 cm, motos que et passen cridan-te no sé què.
I ara, amb la nova normativa, ens hem de parar al semafor i tragar-nos tot el fum dels cotxes quan arranquen al posar-se verd com si fos una carrera, que abans no has posat el peu al pedal ja t'han avançat sis cotxes, una moto i dos autobusos turístics plens de guiris que se n'enfoten de tu. I si un dia estàs fart o no et veus amb cor d'arribar a casa anant per la calçada no pots pas anar per l'acera.
Jo em pregunto, el reglament aquest que regula el tema de les bicis qui l'ha fet? M'hi jugo alguna cosa que ningú dels que ha participat en la redacció ha anat mai en bicicleta per Barcelona com a mitjà de transport. De fet dubto que hagin anat mai en bicicleta per Barcelona. Espero que com a mínim hi sàpiguen anar. I clar, després surten els disbarats que surten, gent legislant sobre coses que no en té n'idea i passa el que passa. Primer fem unes lleis per fer veure que currem, i si no va bé, ja ho arreglarem d'aquí deu anys amb un text “refundido”. De fet és un bon sistema, el mateix que ha permès l'evolució i "supremacia" de la nostra especie, el conegut sistema d'"ensayo y error". Lo provamos, y si no funciona, a otra cosa mariposa.
Davant d'aquest sistema normatiu poden passar dues coses. Que hi hagi control per part de l'administració (multes i tal) i que la gent s'emprenyi i facin el que en teoria s'havia d'evitar. O l'altre opció, que no hi hagi control i que l'ha gent segueixi fent el que feia, però ara il·legalment. En el cas de les bicis ha passat el segon. Seguim saltant-nos els semàfors, anem per l'acera, no portem timbre, anem per la calçada tot i havent-hi carril bici, aparquem on podem (arbres, pals, parades d'autobus) i no ho fem pel gust de fer-ho, si no perquè hi ha mesures inviables o que com a mínim necessiten un procés, pero no parlar de la utilitat del timbre.
Bé, sempre hi ha els que defensen que la llei per sobre de tot, que encara que digui disbarats s'ha d'obeir i totes aquestes coses que a la gent de bé ens posen al cap com gravat gràcies a una “bona educació” i després ens pensem que som autònoms i lliures de pensament.
Però això és un altre tema que tocarem un altre dia. Sempre començo parlant d'una cosa i acabo en una altra, és divertit. Però no em vull permetre un pas més enllà, tres canvis de tema serien massa. Així que ho deixo aquí.
Audio: The Pinkertones Tones - L'heros
El primer moment és quan em llevo, per començar bé el dia. De fet crec que en aquest aspecte no sóc gaire especial, això de llevar-se no és gaire gratificant per a molta gent. Però contràriament al que es pensa, la majoria de la gent normalment no ens despertem de mal humor, no. El que passa és que des de que ens llevem fins que interactuem amb algú ens passen un seguit de coses que alteren al més pintat. Primer de tot el despertador, alguns tenen la sort de despertar-se amb la radio, però molts ho fem amb d’odiós pipipipipiiiiip pipipipipiiiiiiip. Bé, ja hi estem acostumats, no és excusa suficient per posar-se de mal humor. Aleshores ve quan ens hem de llevar. Comencem; primer ens incorporem, després anem a posar els peus a terra. Iep! Important, primer el dret, que si no tindrem mala sort tot el dia i el mal humor estaria justificat. Bé, posem el peu dret al terra i...ai!! El terra està congelat. No passa res. On carall estan les sabatilles? Les trobem, anem cap al lavabo, oh! Està ocupat, no passa res....mentre anem pel passadís cap a la cuina ensopeguem amb ves a saber què. I així un seguit de coses... És normal que estiguem de mal humor!
Ara, tot canvia quan és un dia de festa. El despertador no toca perquè ens llevem tard, el terra ja no està fred perquè s'ha escalfat, com que hi ha llum veiem les sabates, no hi ha ningú al lavabo perquè la gent encara dorm... moraleja? .... .... ....
I el segon moment, quan arribo a casa. Hauria de ser un moment de pau, tranquil·litat i relaxació abans d'afrontar la següent activitat del dia, però no. Em desplaço amb bicicleta per Barcelona, cosa que vol dir estar exposat a unes 20 situacions amb alt risc d'accident, xifra que es dispara si vas tard o és de nit. Autobusos que et mig avancen just abans d'una parada, cotxes que t'avancen a una distància de 20 cm, motos que et passen cridan-te no sé què.
I ara, amb la nova normativa, ens hem de parar al semafor i tragar-nos tot el fum dels cotxes quan arranquen al posar-se verd com si fos una carrera, que abans no has posat el peu al pedal ja t'han avançat sis cotxes, una moto i dos autobusos turístics plens de guiris que se n'enfoten de tu. I si un dia estàs fart o no et veus amb cor d'arribar a casa anant per la calçada no pots pas anar per l'acera.
Jo em pregunto, el reglament aquest que regula el tema de les bicis qui l'ha fet? M'hi jugo alguna cosa que ningú dels que ha participat en la redacció ha anat mai en bicicleta per Barcelona com a mitjà de transport. De fet dubto que hagin anat mai en bicicleta per Barcelona. Espero que com a mínim hi sàpiguen anar. I clar, després surten els disbarats que surten, gent legislant sobre coses que no en té n'idea i passa el que passa. Primer fem unes lleis per fer veure que currem, i si no va bé, ja ho arreglarem d'aquí deu anys amb un text “refundido”. De fet és un bon sistema, el mateix que ha permès l'evolució i "supremacia" de la nostra especie, el conegut sistema d'"ensayo y error". Lo provamos, y si no funciona, a otra cosa mariposa.
Davant d'aquest sistema normatiu poden passar dues coses. Que hi hagi control per part de l'administració (multes i tal) i que la gent s'emprenyi i facin el que en teoria s'havia d'evitar. O l'altre opció, que no hi hagi control i que l'ha gent segueixi fent el que feia, però ara il·legalment. En el cas de les bicis ha passat el segon. Seguim saltant-nos els semàfors, anem per l'acera, no portem timbre, anem per la calçada tot i havent-hi carril bici, aparquem on podem (arbres, pals, parades d'autobus) i no ho fem pel gust de fer-ho, si no perquè hi ha mesures inviables o que com a mínim necessiten un procés, pero no parlar de la utilitat del timbre.
Bé, sempre hi ha els que defensen que la llei per sobre de tot, que encara que digui disbarats s'ha d'obeir i totes aquestes coses que a la gent de bé ens posen al cap com gravat gràcies a una “bona educació” i després ens pensem que som autònoms i lliures de pensament.
Però això és un altre tema que tocarem un altre dia. Sempre començo parlant d'una cosa i acabo en una altra, és divertit. Però no em vull permetre un pas més enllà, tres canvis de tema serien massa. Així que ho deixo aquí.
Audio: The Pinkertones Tones - L'heros
2 comentaris:
per alusions:
jo sóc dels que estic complint la normativa: vaig amb els llums, timbre, no em salto semafors, vaig més amb cura.... pero això no treu q em sembli malament... mentre em segueixin deixar aparcar a les senyals (sense molestar al pas de la gent).... q de fet q es el més incoherent de tot....
per cert, i sobre el mal humor... acabo de tenir una enganxada amb un taxista de merda (la merda no és per la gent q hi va de passatgera, és pel taxista en sí mateix)... ens hem dit de tot, pq l'he tocat esquivant-lo en un pas de zebra q ell bloquejava.... encara rai q un moment de lucidesa m'ha fet marxar abans de liar-la...
salut
Jajajajaja! Si fins i tot a tu et posen de mal humor vol dir que el tema es serio.
A veure si com a mínim això d'aparcar a les senyals ens ho respecten. Trobo molt bé el fet que obliguin a portar llum (com a mínim la de darrera), perquè si no en portes et poden fer mal a tu, però també en pot sortir mal parat algú que no et tingui cap culpa i xoqui amb tu al no veure't. Per la resta de coses...millor no parlar-ne. Abans de fer reglaments, el que haurien de fer certes persones és agafar una bicicleta i anar pel mig del carrer Aragó, i sobretot que no gosin anar pel carril bus, que ho han prohibit! Si arriben a l’Ajuntament havent gaudit d’una experiència agradable tenen tot el meu permís per fer una ordenança com la que han fet.
Per cert, benvingut en aquest blog. Pots despotricar del que vulguis, jo m'ho passo molt bé.
Publica un comentari a l'entrada