La ignorància, una oportunitat per fer coses noves

M’he passat tota la vida pensant que com més sap una persona millor. Això em van ensenyar i, com a bon animal que intenta ser racional però que no ho aconsegueix del tot, això és el que penso. O pensava vaja... No és que renegui de tot el que après des de la més terna infància. O no tan terna... Tota la vida aprenent coses que probablement mai utilitzarem, però que no son inútils, no. El nostre cervellet és força elàstic, el d’alguns més que el dels altres, això sí. I em refereixo a la majoria de sentits menys al físic. Si et claven un bon cop al cap t’hi quedes, això ho tenim clar. Al que em refereixo es que aprenem un munt de coses que van entrant al nostre cap i després hi acaba quedant la meitat. Així que si ens aprenem les províncies d’Espanya és perquè ens puguem recordar que políticament formem part d’Espanya. Però no és això del que volia parlar.

Quan un està aprenent per dur a terme alguna professió es passa bona part del temps veient què han fet els seus predecessors. No partim de cero, i així anem evolucionant. Però això ens condiciona, el fet de no partir de cero ens dificulta el poder trobar altres camins. Si volem buscar noves vies, trobar noves solucions, formular noves teories que no es fonamentin en res anterior... aleshores ens trobem com en una gàbia, ens costa anar enrere, cap a dreta o esquerra, només podem anar més enllà, i sovint ni això.

Amb tot això volia dir que a vegades va bé deixar de tenir en compte el que saps, el que penses o el que sents i buscar altres punts de vista. I si no saps, no penses o no sents res sobre alguna qüestió en concret no ha de ser necessariament un inconvenient.

La ignorància, una oportunitat a la creativitat.