No pot ser. Les tres últimes entrades han estat totes sobre política o similar. Prometo intentar que la temàtica de les pròximes sigui ben diferent, només un últim comentari. L’altre dia deia que “sovint ens movem per les percepcions que tenim, deixant de banda els criteris racionals”. Un amic va comentar encertadament:
“Realment tots nosaltres som percepcions. Jo el primer. Sóc a la teva psique la percepció que tu tens de mi, essent aquesta diferent en cadascú dels qui em coneixen. Alguns més propers i d'altres més allunyats a la percepció que tinc jo de mi mateix. I és aquest el joc que tenen els polítics i tots aquells que viuen del públic, que no és més que interpretar un rol per al seu públic fidel, i fer pensar als nouvinguts que por haver-hi quelcom d'interessant en la seva proposta.”
Fa temps, pensant sobre el tema recurrent del nostre estimat règim polític vaig voler posar les meves idees per escrit en una sola frase. Què en penso de la democràcia? Que em suggereix? Quin és el mecanisme que es desencadena? És correspon realment amb el significat de la paraula? El resultat va ser:
“La democràcia és la dictadura dels ignorants”.
Algun dia intentaré expressar-ho d’una manera més entenedora i menys sensacionalista, però crec que per al moment és prou evident i expressa el que penso.
Què vull dir amb “la dictadura dels ignorants”. Sempre s’ha dit que la educació ens fa lliures, el fet de saber ens permet escollir, entre el bé i el mal o simplement la opció que més ens convingui. Si només coneixem una alternativa està força clar quina escollirem. Si no en saben cap també sabem quin serà el resultat. Així doncs, saber és llibertat?
Què és el que hem de saber? Es pot saber a molts nivells, i cada nivell ens fa més o menys ignorants. Tots els nivells es poden assolir a través de la informació, però aquesta pot ser més o menys fàcil d’aconseguir. H ha una problema però, que és conegut en economia i altres camps com a “informació asimètrica”. És dóna quan una part té més informació que l’altra. Això pot succeir en una transacció de compra-venta o en qualsevol tipus de relació. El fet que una part tingui menys informació la posa en clar desavantatge.
La percepció que nosaltres tenim dels candidats a la presidència del govern són un conjunt de dades que probablement no són reals, o no es corresponen amb la percepció que ells mateixos tenen. Ni que ens sapiguem els programes electorals de pe a pa, coneguem la trajectòria dels candidats, dels partits...no ens assegurarem tampoc massa. Hi ha una gran distància entre el que ens diu aquesta informació i el que pot acabar essent. Per això recorrem a la intuïció i al que ens transmeten els candidats. De fet, com deia, hi ha molta gent que obvia totes les altres informacions i es guia per les percepcions a l’hora de votar. Però tot això ho tenen molt ben estudiat i hi juguen. Això entre totes les altres coses que podem o no desconèixer és el que ens fa ser ignorants. En major o menor grau, tots som ignorants.
Si no sabem què votem, on està la nostra llibertat? Així i tot, és democràcia això??
“Realment tots nosaltres som percepcions. Jo el primer. Sóc a la teva psique la percepció que tu tens de mi, essent aquesta diferent en cadascú dels qui em coneixen. Alguns més propers i d'altres més allunyats a la percepció que tinc jo de mi mateix. I és aquest el joc que tenen els polítics i tots aquells que viuen del públic, que no és més que interpretar un rol per al seu públic fidel, i fer pensar als nouvinguts que por haver-hi quelcom d'interessant en la seva proposta.”
Fa temps, pensant sobre el tema recurrent del nostre estimat règim polític vaig voler posar les meves idees per escrit en una sola frase. Què en penso de la democràcia? Que em suggereix? Quin és el mecanisme que es desencadena? És correspon realment amb el significat de la paraula? El resultat va ser:
“La democràcia és la dictadura dels ignorants”.
Algun dia intentaré expressar-ho d’una manera més entenedora i menys sensacionalista, però crec que per al moment és prou evident i expressa el que penso.
Què vull dir amb “la dictadura dels ignorants”. Sempre s’ha dit que la educació ens fa lliures, el fet de saber ens permet escollir, entre el bé i el mal o simplement la opció que més ens convingui. Si només coneixem una alternativa està força clar quina escollirem. Si no en saben cap també sabem quin serà el resultat. Així doncs, saber és llibertat?
Què és el que hem de saber? Es pot saber a molts nivells, i cada nivell ens fa més o menys ignorants. Tots els nivells es poden assolir a través de la informació, però aquesta pot ser més o menys fàcil d’aconseguir. H ha una problema però, que és conegut en economia i altres camps com a “informació asimètrica”. És dóna quan una part té més informació que l’altra. Això pot succeir en una transacció de compra-venta o en qualsevol tipus de relació. El fet que una part tingui menys informació la posa en clar desavantatge.
La percepció que nosaltres tenim dels candidats a la presidència del govern són un conjunt de dades que probablement no són reals, o no es corresponen amb la percepció que ells mateixos tenen. Ni que ens sapiguem els programes electorals de pe a pa, coneguem la trajectòria dels candidats, dels partits...no ens assegurarem tampoc massa. Hi ha una gran distància entre el que ens diu aquesta informació i el que pot acabar essent. Per això recorrem a la intuïció i al que ens transmeten els candidats. De fet, com deia, hi ha molta gent que obvia totes les altres informacions i es guia per les percepcions a l’hora de votar. Però tot això ho tenen molt ben estudiat i hi juguen. Això entre totes les altres coses que podem o no desconèixer és el que ens fa ser ignorants. En major o menor grau, tots som ignorants.
Si no sabem què votem, on està la nostra llibertat? Així i tot, és democràcia això??
Avui un blog: http://evasedesnuda.blogspot.com/
No sé si serveix d'alguna cosa, però és interessant. Hi ha molta gent que només mirarà els videos, molta gent que es posarà les mans al cap. Jo no en penso res del contingut, només que s'ho està currant molt, que ho ha pensat tot molt bé, i perquè no dir-ho? L'striptease està molt ben fet, i la musiqueta molt adequada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada