Ahir es va perpetrar el primer debat electoral, un cara a cara Zapatero-Rajoy. Dic perpetrar perquè és més un crim que cap altra cosa. Una estafa vaja. Ja no és pel que diuen o fan, al final t’hi acabes acostumant, més aviat és per l’objectiu del debat.
Està clar que les eleccions no les guanya qui és més bona persona, ni qui busca el major benefici per al màxim de gent, no. Guanya qui té més vots. I la majoria dels votants no acostumen a tenir un criteri gaire objectiu. Perquè la gent vota a un o altre? Pel seu programa? Cada cop hi ha menys gent que se’l llegeixi, i menys encara que se’l cregui. Per la seva ideologia? Pel partit al qual pertanyen? Per la seva trajectòria? Jo crec que és una barreja de tot plegat, però crec que el que més pes té és la percepció que la gent té d’un o altre candidat.
Sovint ens movem per les percepcions que tenim, deixant de banda els criteris racionals. I això és el que busquen el polítics. Contínuament intenten millorar la percepció que nosaltres tenim d’ells, i per sobre de tot intenten empitjorar la que tenim dels seus adversaris. És la manera més fàcil i ràpida d’assegurar-se vots, i també la més utilitzada. S’aprofiten del nostre instint primitiu, quasi sembla que hagi de ser el més alt, fort i el que més cridi el que hagi de tenir el poder, com en una manada de goril·les. Encara que ni un ni l’altre sigui un “portento” físic m’esperava que en qualsevol moment un dels dos es posaria sobre la cadira i es picaria amb les dues mans sobre el pit, al més pur estil orangutan.
Vaig sentir tres minuts escassos del debat d’ahir i no em va caldre més. Tocar una mica la fibra sensible amb el tema “dialogar amb ETA” i els “atemptats de Madrid” i a picar ben fort sobre el pit. I resulta que agafes el diari i tot d’analistes dient si va guanyar un o l’altre. Es que hi ha d’haver guanyador en un debat? Per mi debat és més proper a diàleg, compartir opinions, acostar posicions que no una disputa, competició o baralla.
Em sembla trist que el que jo vaig veure serveixi a algú per decantar-se cap a una banda o cap a l’altra. La veritat és que a mi no em diu res. Quasi preferiria que s’esbatussessin una estona, tal com van les coses segur que alguns veurien més clar a qui votar.
Que bonica és la democràcia, però jo m’estic cansant de votar el mal menor.
Audio: The PinkerTones S.E.X.Y. R.O.B.O.T
http://es.youtube.com/watch?v=p585wwaGcnY
3 comentaris:
Ja en tens de raó! Jo no vaig veure el debat, però en termes generals trobo molt encertat l'exemple dels goril·les, encara que no sé si els molt just pels pobres animalons.
"Sovint ens movem per les percepcions que tenim, deixant de banda els criteris racionals." Estimat company, feia temps que no passava per aqui. Lo primer, felicitats de poder tornar-te a llegir. S'agraeix. Però he de fer un incís sobre allò que dius de la percepció. Crec honestament que quan dius que ens movem per les percepcions que tenim estàs molt encertat, però penso que és molt més freqüentment del que creiem. Realment tots nosaltres som percepcions. Jo el primer. Sóc a la teva psique la percepció que tu tens de mi, essent aquesta diferent en cadascú dels qui em coneixen. Alguns més propers i d'altres més allunyats a la percepció que tinc jo de mi mateix. I és aquest el joc que tenen els polítics i tots aquells que viuen del públic, que no és més que interpretar un rol per al seu públic fidel, i fer pensar als nouvinguts que por haver-hi quelcom d'interessant en la seva proposta.
La meva humil opnió.
I per acabar, una frase de Guillem Marca:
"No se'n diu manipulació, aquesta paraula és molt bruta... Això és 'Gestió de la Percepció!'"
Molt bona la frase del Sr Marca, llàstima haver-m'ho perdut en directe.
Molt encertades les teves paraules, et citaré com a font d'inspiració, "estimat company" ; D
Publica un comentari a l'entrada