La caixa tonta?

Està de moda dir de la tele que és la caixa tonta. La veritat es que depèn de quan si que ho sembla. Quan veus alguns programes on l’únic objectiu es...hi ha objectiu? Suposo que simplement es fer passar l’estona a la gent i enxufar-los el màxim d’anuncis possibles mantenint-los enganxats amb la promesa d’un interessant “cotilleo” o similar. És una “democràcia d’interessos”. Les cadenes emeten allò que vol veure la majoria de la gent i a canvi la gent es traga els anuncis, que fet i fet són els que paguen gran part de les despeses. Vist així tampoc no està tan malament. Si és el que la gent demana...Què trist que la gent demani això no? Ara, que n’he vist més d’un, que sovint renega dels típics programes del “corazón” o de “sociedad”, però que s’hi queda enganxat com a mínim uns segons. Reconec que a mi em passa algun cop. És el que hi ha, ningú és perfecte.

Fa un temps llarg que a casa ens vam quedar sense televisió. La veritat és que no la mirava gaire, com a molt en algun moment del matí o de la nit però habitualment no més d’un quart d’hora. En algun moment si que es troba a faltar per algun programa que de tant en tant mirava, però la veritat es que no és per fer-ne un gra massa. No obstant, sí que hi ha una cosa que trobo a faltar de la TV. Per mi és una font d’opinió. I no és que acostumi a coincidir amb el que sento, però em fa pensar i posicionar-me cap a una banda o cap l’altra, a la vegada que m’informo una mica. Sovint em fa adonar-me de coses que d’altra manera no me n’hauria adonat. Potser seria millor així, perquè la majoria d’elles no són gaire positives. Ai la caixa tonta!