Només llegint el títol (Les errònies resten?) de que creieu que vaig a parlar? Ara mateix se m'acudeixen tres situacions en les que hi encaixaria aquesta pregunta, però si sou estudiants, diria que només hi ha una possibilitat. Sí senyor, els exàmens en forma de test, aquest gran invent que ha significat la felicitat dels professors i reaccions contraries entre els alumnes.
Personalment no estic a favor ni en contra d'aquest tipus d’exàmens. A vegades en pots sortir beneficiat ja que “impepinablement” una de les opcions és la resposta correcta, encara que sigui la típica "cap de les anteriors". Però per altra banda en un examen a desenvolupar, sempre que el tema no vagi de números, pots divagar una mica i enrotllar-te donant-li voltes al tema amb l’esperança que el professor interpreti que més o menys saps què dius o directament se'n cansi i et doni alguns punts sense llergir-s'ho.
Ara, hi ha una cosa que considero intolerable (jejeje, hauré de canviat el títol del blog i posar-li: intolerabilitats de la vida quotidiana). Normalment als exàmens test les respostes errònies resten. Això ho fan perquè el resultat esperat de l’examen d'un tio que no entengui sobre la matèria sigui 0. Però això té un problema, que és l'aversió al risc. Les persones tenim diferents preferències i predisposició al risc, a uns ens agrada jugar-nos-la i a altres no. Dues persones amb exactament els mateixos coneixements però amb diferent grau d'aversió al risc que facin un examen test tindran molt probablement dos resultats molt diferents. En canvi en un examen a desenvolupar els resultats tendeixen a ser més semblants. Es pot dir doncs que la variància dels test són molt més grans. És just això? És normal que el fet de ser o no "risk lover" i l’estratègia siguin factors determinants a l'hora d'aprovar o no un examen? Em sorprén que facin exàmens d'aquest tipus en una carrera on hem vist en innumerables ocasions la importància de les preferències personals i el grau d'aversió al risc a l'hora de pendre decisions.
Des d'aquí, i segons la meva humil opinió proposo que les preguntes errònies no restin i que sigui necessari encertar un número major a la meitat de les respostes per tal d'aprovar; que el número mínim d'encerts sigui el necessari per assegurar un nivell de coneixements acceptable.
Web: http://www.ora-ito.com/
Personalment no estic a favor ni en contra d'aquest tipus d’exàmens. A vegades en pots sortir beneficiat ja que “impepinablement” una de les opcions és la resposta correcta, encara que sigui la típica "cap de les anteriors". Però per altra banda en un examen a desenvolupar, sempre que el tema no vagi de números, pots divagar una mica i enrotllar-te donant-li voltes al tema amb l’esperança que el professor interpreti que més o menys saps què dius o directament se'n cansi i et doni alguns punts sense llergir-s'ho.
Ara, hi ha una cosa que considero intolerable (jejeje, hauré de canviat el títol del blog i posar-li: intolerabilitats de la vida quotidiana). Normalment als exàmens test les respostes errònies resten. Això ho fan perquè el resultat esperat de l’examen d'un tio que no entengui sobre la matèria sigui 0. Però això té un problema, que és l'aversió al risc. Les persones tenim diferents preferències i predisposició al risc, a uns ens agrada jugar-nos-la i a altres no. Dues persones amb exactament els mateixos coneixements però amb diferent grau d'aversió al risc que facin un examen test tindran molt probablement dos resultats molt diferents. En canvi en un examen a desenvolupar els resultats tendeixen a ser més semblants. Es pot dir doncs que la variància dels test són molt més grans. És just això? És normal que el fet de ser o no "risk lover" i l’estratègia siguin factors determinants a l'hora d'aprovar o no un examen? Em sorprén que facin exàmens d'aquest tipus en una carrera on hem vist en innumerables ocasions la importància de les preferències personals i el grau d'aversió al risc a l'hora de pendre decisions.
Des d'aquí, i segons la meva humil opinió proposo que les preguntes errònies no restin i que sigui necessari encertar un número major a la meitat de les respostes per tal d'aprovar; que el número mínim d'encerts sigui el necessari per assegurar un nivell de coneixements acceptable.
Web: http://www.ora-ito.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada