Més tard o més d'hora aprenem que la millor manera de saber què passaria si féssim tal cosa o tal altra és provar-ho. És per això que els arquitectes fan maquetes, els pintors fan esbossos, els científics fan assajos...
Estaria bé poder aplicar aquest sistema a la vida de cada dia...Que passaria si li dic això? Què em dirà si faig això altre? Seria una bona manera de d'anar sobre segur i d'encertar-la més sovint sense anar a parar a situacions compromeses. Llàstima que normalment això no és possible. Normalment no, però a vegades sí.
Recordo que quan era petit una de les meves il•lusions era tenir un gos però la meva mare deia que ni en broma, que portava molta feina i que no ens hem faríem càrrec. Jo deia que sí, que el portaria passejar, que el rentaria, que li posaria el menjar i que recolliria tots els pèls que anés deixant; i ho deia tot convençut pensant-me que ho faria realment. Vaig estar molt temps desitjant un gos que no va arribar mai, ara veig que va ser la millor elecció però evidentment en aquells temps no ho veia així. Crec que si hagués aparegut un gos a casa meva i hagués hagut de fer tot el que jo deia que faria aviat hauria vist el tema i ràpidament hauria donat la raó a la meva mare oblidant el tema. Però en comptes d'això vaig estar molts anys volent un gos.
És un exemple divertit i molt gràfic per veure que sí que hi ha coses a la vida quotidiana que es poden provar i que a vegades no ho fem per simple mandra o perquè tenim algun prejudici o pel que sigui. I a vegades currar-nos-ho una mica i provar-ho ens pot fer canviar d'opinió o refermar-la però ara ja amb coneixement de causa.
Es busca soci capitalista per llogar gossos a famílies que vulguin convèncer els seus nens que el millor amic de l'home porta molta feina.
Audio: stabat mater - Pergolesi
Estaria bé poder aplicar aquest sistema a la vida de cada dia...Que passaria si li dic això? Què em dirà si faig això altre? Seria una bona manera de d'anar sobre segur i d'encertar-la més sovint sense anar a parar a situacions compromeses. Llàstima que normalment això no és possible. Normalment no, però a vegades sí.
Recordo que quan era petit una de les meves il•lusions era tenir un gos però la meva mare deia que ni en broma, que portava molta feina i que no ens hem faríem càrrec. Jo deia que sí, que el portaria passejar, que el rentaria, que li posaria el menjar i que recolliria tots els pèls que anés deixant; i ho deia tot convençut pensant-me que ho faria realment. Vaig estar molt temps desitjant un gos que no va arribar mai, ara veig que va ser la millor elecció però evidentment en aquells temps no ho veia així. Crec que si hagués aparegut un gos a casa meva i hagués hagut de fer tot el que jo deia que faria aviat hauria vist el tema i ràpidament hauria donat la raó a la meva mare oblidant el tema. Però en comptes d'això vaig estar molts anys volent un gos.
És un exemple divertit i molt gràfic per veure que sí que hi ha coses a la vida quotidiana que es poden provar i que a vegades no ho fem per simple mandra o perquè tenim algun prejudici o pel que sigui. I a vegades currar-nos-ho una mica i provar-ho ens pot fer canviar d'opinió o refermar-la però ara ja amb coneixement de causa.
Es busca soci capitalista per llogar gossos a famílies que vulguin convèncer els seus nens que el millor amic de l'home porta molta feina.
Audio: stabat mater - Pergolesi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada