Percepcions

No pot ser. Les tres últimes entrades han estat totes sobre política o similar. Prometo intentar que la temàtica de les pròximes sigui ben diferent, només un últim comentari. L’altre dia deia que “sovint ens movem per les percepcions que tenim, deixant de banda els criteris racionals”. Un amic va comentar encertadament:

“Realment tots nosaltres som percepcions. Jo el primer. Sóc a la teva psique la percepció que tu tens de mi, essent aquesta diferent en cadascú dels qui em coneixen. Alguns més propers i d'altres més allunyats a la percepció que tinc jo de mi mateix. I és aquest el joc que tenen els polítics i tots aquells que viuen del públic, que no és més que interpretar un rol per al seu públic fidel, i fer pensar als nouvinguts que por haver-hi quelcom d'interessant en la seva proposta.”

Fa temps, pensant sobre el tema recurrent del nostre estimat règim polític vaig voler posar les meves idees per escrit en una sola frase. Què en penso de la democràcia? Que em suggereix? Quin és el mecanisme que es desencadena? És correspon realment amb el significat de la paraula? El resultat va ser:

“La democràcia és la dictadura dels ignorants”.

Algun dia intentaré expressar-ho d’una manera més entenedora i menys sensacionalista, però crec que per al moment és prou evident i expressa el que penso.

Què vull dir amb “la dictadura dels ignorants”. Sempre s’ha dit que la educació ens fa lliures, el fet de saber ens permet escollir, entre el bé i el mal o simplement la opció que més ens convingui. Si només coneixem una alternativa està força clar quina escollirem. Si no en saben cap també sabem quin serà el resultat. Així doncs, saber és llibertat?

Què és el que hem de saber? Es pot saber a molts nivells, i cada nivell ens fa més o menys ignorants. Tots els nivells es poden assolir a través de la informació, però aquesta pot ser més o menys fàcil d’aconseguir. H ha una problema però, que és conegut en economia i altres camps com a “informació asimètrica”. És dóna quan una part té més informació que l’altra. Això pot succeir en una transacció de compra-venta o en qualsevol tipus de relació. El fet que una part tingui menys informació la posa en clar desavantatge.

La percepció que nosaltres tenim dels candidats a la presidència del govern són un conjunt de dades que probablement no són reals, o no es corresponen amb la percepció que ells mateixos tenen. Ni que ens sapiguem els programes electorals de pe a pa, coneguem la trajectòria dels candidats, dels partits...no ens assegurarem tampoc massa. Hi ha una gran distància entre el que ens diu aquesta informació i el que pot acabar essent. Per això recorrem a la intuïció i al que ens transmeten els candidats. De fet, com deia, hi ha molta gent que obvia totes les altres informacions i es guia per les percepcions a l’hora de votar. Però tot això ho tenen molt ben estudiat i hi juguen. Això entre totes les altres coses que podem o no desconèixer és el que ens fa ser ignorants. En major o menor grau, tots som ignorants.

Si no sabem què votem, on està la nostra llibertat? Així i tot, és democràcia això??

Avui un blog: http://evasedesnuda.blogspot.com/

No sé si serveix d'alguna cosa, però és interessant. Hi ha molta gent que només mirarà els videos, molta gent que es posarà les mans al cap. Jo no en penso res del contingut, només que s'ho està currant molt, que ho ha pensat tot molt bé, i perquè no dir-ho? L'striptease està molt ben fet, i la musiqueta molt adequada.

Sacrifici en honor a la festa de la democràcia

Sí senyor, s’acosta la festa de la democràcia, el dia de les eleccions, el dia en que tots els partit polítics guanyen. Segurament deu ser un gran dia però jo en sé d’uns quants que aquell dia maleeixen la democràcia més que qualsevol altre. I no estic parlant dels feixistes, em refereixo als presidents, vocals i suplents diversos de les meses electorals. No sé si us ha tocat mai fer-ho però és tota una experiència, sobretot quan no creus gaire en el sistema.

És curiós perquè trobo que els sistema de les meses és de les coses més antidemocràtiques i anti-llibertat (no antiliberal) que hi ha actualment a Espanya. És com fer un sacrifici al més pur estil dels sacrificis humans de la Amèrica prehispànica. Sí, sóc una mica exagerat, però trobo increïble que a través d’un sorteig et pugui tocar formar part d’una mesa electoral per ous. A més no ho saps d’un any per l’altre no, tan sols algunes setmanes abans. I si no t’hi presentes... Què no hi ha gent que estaria disposada a fer-ho voluntàriament? Jo crec que més d’un estaria disposat a fer-ho pels 50 euros que et donen en concepte de “dietes”. Jo mateix he treballat més hores per menys diners fent coses més avorrides, però ho vaig fer voluntàriament

Es nota que no he fet la “mili”, perquè els tiros deuen anar pel mateix lloc, i el rerefons devia ser el mateix. El tràngol d’anar a la “mili” era “todo por la pàtria”, i als qui s’hi sentien identificats no els devia importar. Les meses electorals són “todo por la democràcia” i segurament també hi deu haver algú que hi va tot content quan li toca. Havent-hi sistemes alternatius més agraïts no acabo d’entendre el perquè d’aquest. És com si els redactor de la llei de règim electoral haguessin volgut establir un sistema de catarsis democràtica, una flagel·lació electoral que depen únicament del destí. Un sacrifici humà en honor a la festa de la democràcia.

Potser és que si els components de les meses van de mala gana a causa del sorteig, aleshores estan menys atents i és més fàcil que hi hagin “trapitxeos” amb els vots? Ara mateix no recordo res en particular, però recordo sortir del col·legi pensant: han guanyat els que han guanyat perquè ningú dels que estàvem allà ha volgut que guanyés un altre. Els vots nuls anaven que volaven.

Un minipunto per al PP

No, avui no parlaré sobre el debat d'ahir. Ni el vaig veure ni tinc res més a dir sobre el tema. Vull parlar sobre la propaganda electoral, i més concretament sobre el correu de propaganda electoral.

Els darrers dies m'han anat arribant diversos sobres que contenien "informació" sobre els diferents partits polítics. Cada un amb el logo del partit ben gros i amb algun lema. Només arribar els he anat tirant a les deixalles, les del paper per això. Ahir però, em va arribar un on a part de la meva adreça només hi deia "tramesa de propaganda electoral", primer en castellà i després en català. Això ja m'hauria d'haver donat un indici però com que estava mig adormit vaig pensar: "goita, de qui deu ser això?" I seguidament vaig obrir la carta. Podria ser que la meva simpatia pel PP no sigui gaire gran però curiosament només vaig obrir la seva tramesa de propaganda electoral. Ja ho diuen que "la curiosidad mató al gato", i deixant de banda prejudicis o opinions personals, aquest cop els del PP s'ho han currat. Hauré estat l'únic gato?

Amb el disseny no només es busca fer coses agradables a la vista, sovint ni això es té en compte. Es té un objectiu i quasi tot és vàlid per arribar-hi. Vaya, com a la política!

web: http://www.fuchs-funke.de/