Cara a cara

Ahir es va perpetrar el primer debat electoral, un cara a cara Zapatero-Rajoy. Dic perpetrar perquè és més un crim que cap altra cosa. Una estafa vaja. Ja no és pel que diuen o fan, al final t’hi acabes acostumant, més aviat és per l’objectiu del debat.

Està clar que les eleccions no les guanya qui és més bona persona, ni qui busca el major benefici per al màxim de gent, no. Guanya qui té més vots. I la majoria dels votants no acostumen a tenir un criteri gaire objectiu. Perquè la gent vota a un o altre? Pel seu programa? Cada cop hi ha menys gent que se’l llegeixi, i menys encara que se’l cregui. Per la seva ideologia? Pel partit al qual pertanyen? Per la seva trajectòria? Jo crec que és una barreja de tot plegat, però crec que el que més pes té és la percepció que la gent té d’un o altre candidat.

Sovint ens movem per les percepcions que tenim, deixant de banda els criteris racionals. I això és el que busquen el polítics. Contínuament intenten millorar la percepció que nosaltres tenim d’ells, i per sobre de tot intenten empitjorar la que tenim dels seus adversaris. És la manera més fàcil i ràpida d’assegurar-se vots, i també la més utilitzada. S’aprofiten del nostre instint primitiu, quasi sembla que hagi de ser el més alt, fort i el que més cridi el que hagi de tenir el poder, com en una manada de goril·les. Encara que ni un ni l’altre sigui un “portento” físic m’esperava que en qualsevol moment un dels dos es posaria sobre la cadira i es picaria amb les dues mans sobre el pit, al més pur estil orangutan.

Vaig sentir tres minuts escassos del debat d’ahir i no em va caldre més. Tocar una mica la fibra sensible amb el tema “dialogar amb ETA” i els “atemptats de Madrid” i a picar ben fort sobre el pit. I resulta que agafes el diari i tot d’analistes dient si va guanyar un o l’altre. Es que hi ha d’haver guanyador en un debat? Per mi debat és més proper a diàleg, compartir opinions, acostar posicions que no una disputa, competició o baralla.

Em sembla trist que el que jo vaig veure serveixi a algú per decantar-se cap a una banda o cap a l’altra. La veritat és que a mi no em diu res. Quasi preferiria que s’esbatussessin una estona, tal com van les coses segur que alguns veurien més clar a qui votar.

Que bonica és la democràcia, però jo m’estic cansant de votar el mal menor.

Audio: The PinkerTones S.E.X.Y. R.O.B.O.T

http://es.youtube.com/watch?v=p585wwaGcnY

Una altra de caixeres...

Tal com deia fa uns mesos, continuo admirant la professió de caixer/caixera. Però com també deia llavors, hi ha alguns detalls que són si més no qüestionables. I em refereixo altre cop al moment de tornar el canvi. Em queixava llavors del fet que algunes caixeres et posen primer els bitllets i el tiquet a la mà, i després les monedes a sobre, amb el conseqüent perill que tot vagi a para a terra a causa de curioses lleis físiques. Però això no és tot! N’hi ha que ni es dignen a donar-te el canvi a la mà i directament te’l deixen al mostrador. Segur que n’hi ha que ni hi pensen, però segur que més d’una ho fa expressament per veure els malabarismes que fan alguns per aconseguir agafar les monedes, que s’entesten en lliscar per la superfícies on es troben esquivant hàbilment les mans de qui les intenta agafar.

En alguns llocs això passa per la “mala baba” voluntària o involuntària del caixer o caixera, però en moltes ocasions és degut al lloc en si. I em refereixo a les taquilles i similars. Quan vas al cine, al tren o a una estació d’esquí, i et disposes a comprar l’entrada, bitllet o forfait, et trobes normalment una mampara de vidre amb un forat o una espècie de bústia per on et tornen el canvi. Per allà és impossible que et donin les monedes a la mà, i te les deixen en el forat o bústia corresponent esperant que demostris la teva habilitat pinçant monedes.

S’ha de dir que hi ha llocs on sí que han pensat en el problema i han deixat un petit sortint que permet que arrosseguis les monedes per deixar-les caure sobre l’altra mà, solució que proposo que s’adopti a tot arreu.

Caixers, caixeres, no és res personal.



Web: http://www.martinazua.com (hi ha algunes coses per flipar)

La caixa tonta?

Està de moda dir de la tele que és la caixa tonta. La veritat es que depèn de quan si que ho sembla. Quan veus alguns programes on l’únic objectiu es...hi ha objectiu? Suposo que simplement es fer passar l’estona a la gent i enxufar-los el màxim d’anuncis possibles mantenint-los enganxats amb la promesa d’un interessant “cotilleo” o similar. És una “democràcia d’interessos”. Les cadenes emeten allò que vol veure la majoria de la gent i a canvi la gent es traga els anuncis, que fet i fet són els que paguen gran part de les despeses. Vist així tampoc no està tan malament. Si és el que la gent demana...Què trist que la gent demani això no? Ara, que n’he vist més d’un, que sovint renega dels típics programes del “corazón” o de “sociedad”, però que s’hi queda enganxat com a mínim uns segons. Reconec que a mi em passa algun cop. És el que hi ha, ningú és perfecte.

Fa un temps llarg que a casa ens vam quedar sense televisió. La veritat és que no la mirava gaire, com a molt en algun moment del matí o de la nit però habitualment no més d’un quart d’hora. En algun moment si que es troba a faltar per algun programa que de tant en tant mirava, però la veritat es que no és per fer-ne un gra massa. No obstant, sí que hi ha una cosa que trobo a faltar de la TV. Per mi és una font d’opinió. I no és que acostumi a coincidir amb el que sento, però em fa pensar i posicionar-me cap a una banda o cap l’altra, a la vegada que m’informo una mica. Sovint em fa adonar-me de coses que d’altra manera no me n’hauria adonat. Potser seria millor així, perquè la majoria d’elles no són gaire positives. Ai la caixa tonta!

Ara fa uns dies...

Fa més de dos mesos que no he passat per aquí, no es que no tingués res a dir, però les circumstàncies són les que són i sovint no donen per més. Feia dies que tenia ganes d’escriure, així que avui és un altre gran dia. Des de l’últim dia han passat moltes coses, entre d’altres hem canviat d’any. Per primer cop a la vida (que jo recordi) no vaig menjar raïm durant les campanades, però penso tenir molt bona sort. Bé, unes paraules per reactivar això. Fins aviat!!!