divendres, 6 de juny del 2008

Ctrl+Z

La tecnologia em farà parar boig. És interessant veure com fem associacions relativament gracioses al llarg de la nostra existència. I com a mínim en el meu cas la tecnologia dóna mot de joc.

L'altre dia arribava a casa força tard a la nit. Havia estat conduint feia poc. Em planto davant del portal, trec les claus de la butxaca i pitjo el botó del tancament electrónic de la clau. No funciona. Hi torno. S'han acabat les piles? Si les vaig canviar fa poc! Uhm, òbviament m'he equivocat de clau. Encara no hi ha "cierre centralizado" a les cases, tot arribarà.

A vegades estudio escoltant música amb l'mp3. Tot i que si el tema és “peliagut” acostumo a tancar-lo o baixo molt el volum. En una ocasió estaven fent obres al costat de la biblioteca. Havia aconseguit concentrar-me prou com per aconseguir que el terrible soroll que estaven fent no em molestés. Em trobo una derivada interessant que no acabo de veure'n l'entrellat ni perquè s’ha de fer i el primer que faig es buscar l'mp3 per apagar el soroll de les obres. No, no va funcionar. Però també arribarà.

Segur que algun cop heu fet algun cosa de la qual ràpidament us n'heu penedit. Ens passa molt als que tenim un "pronto" fàcil, però més o menys sovint ens passa a tots. Doncs un dia en concret em va passar, i em vaig descobrir intentant fer CTRL+Z a la meva vida, la combinació de tecles de la majoria de programes informàtics per desfer alguna acció. Suposo que tard o d'hora això també arribarà, tot i que és força més complicat, no acabo de veure com es podria fer. Ara, jo firmaria, tot seria molt més fàcil.

Sempre he pensat que és bo aprendre's les combinacions de tecles dels programes, així vas molt més per feina. Però clar, ja em veig d'aquí poc intentant fer CTRL+C i CNTRL+V, CTRL+S, un F8 o un F6 a la meva vida real. Sí, sóc un friki, però què bé que ens aniria. Imagineu-vos poder fer un F1 (ajuda) sempre que ho necessitéssim. O poder apretar ESC (sortir). O simplement apagar...

diumenge, 1 de juny del 2008

Lapislàtzuli!!

Una de les primeres coses que aprenem quan som petits són els colors. Que si el patito és groc, els barrufets són blaus, els llacets de les tres bessones... blau, verd, vermell... Al final amb esforç li acabes pillant el truco i passes a centrar-te en aprendre a contar. Primer fins a tres, fins a deu i anar fent, fins que una mica més endavant arriba el dia que et proposes contar fins a mil (sí nois, no vaig tenir la mega-drive jo).

Però el tema, la raó d’aquest escrit, i motiu de gran preocupació per part meva és: que ja en tenim prou sabent el groc patito, el blau barrufet i els colors de l’arc iris? Sí, ens pensàvem que sí i ens passejàvem tranquil·lament per la vida fins que un dia descobrim que això no s’ha acabat aquí. Es veu que també hi ha l’ocre, el siena, el cobalt, el cedre, el cadmi, el lapislàtzuli, l’anyil... Buf, quin merder. Ja m’imagino l’escena, en una guarderia la professora diu: Nens, de quin color és això? I tots: Lapislàtzuli!! Estaria bé...

Web: http://www.nike.com/nikeacg/index-en.html
Interessant l'estètica, la tècnica i el contingut.