Cop de calor

Es veu que la depressió atmosfèrica que tenim aquests dies a Catalunya i al sud d'Europa en general, està provocant que les temperatures siguin força altes a la zona de Grècia i els Balcans. I entre altres efectes, ha provocat la mort d'una persona a causa d'un cop de calor.

Una notícia sense gaire interès ni gaire dramàtica.

Les persones es moren, però no totes les morts tenen la mateixa “gràcia” ni el mateix potencial d'explotació. Si hi ha sang i fetge o cors trencats sempre se li pot treure més suc. Que avorrit morir-se de vell als 98 anys, plàcidament, envoltat per una gran família i amb la sensació d'haver fet les coses ben fetes. Ara, si un mor assassinat després de dies d tortura i resulta que es tracta d'algú amb una vida, a poder ser més aviat curta, i extremadament obscura i turbulenta...Aleshores ja té més "gràcia" el tema.

Som així, òbviament no ens agrada que la gent es mori, però passa. I resulta que ens impactem més les morts violentes. Les morts o no morts. La violència i les tragèdies sempre atrauen més. Només cal mirar el diari. A les pel·lícules que la majoria de la gent considera com a mínim entretingudes sempre hi ha algun perill per crear intriga. I clar, crear intriga basant-se en saber si el protagonista es gay o no...o si es casarà amb un o am l'altre...doncs no ven molt. I molts ho consideren cursi.

No sé a què ve tot això. Simplement ho he pensat i ho he escrit. D'això es tractava no?

Volvemos en…

És curiós veure com funcionen les coses, la societat, els mercats…la vida de les persones…És curiós veure com evolucionen les coses, les tendències que han passat, les que hi ha ara i les que vindran...

Molt curiós sí. Tot evoluciona, cap a millor, cap a diferent o cap a pitjor...és díficil de jutjar però passa. I davant aquest fenomen normalment tenim tres opcions: o seguim el canvi voluntàriament, o ens veiem obligats a seguir-lo per un motiu o altre, o simplement ens quedem fora i perdem el tren. És trist però és el que hi ha. Molts són els exemples que podríem trobar sobre aquest tema, sobretot pel que fa a noves tecnologies, xarxes socials a través d’internet...

M’agrada pensar quan veig la televisió i m’agrada pensar en el que veig. El món televisiu està en continua evolució, sovint amb l’objectiu principal d’augmentar el nombre d’espectadors i el temps que aquests passen davant el millor amic de l’home (tots sabem que ja no és el gos). Nous programes, nous formats i noves tècniques, sovint còpies fidels del que passa a altres països o a la competència més directa.

No recordo quina va ser la primera cadena que va fer aparèixer els seus actors i presentadors als talls que passen just al començar o quan acaben els anuncis (no sé com es diuen tècnicament). El cas és que ara ho fan totes. Per què? Perquè queda més bonic? Perquè no tenen gent que els faci talls corporatius virtuals més macos que el “jeto” de la Quintana? Potser és això.

Bé, a què venia tot això? Res, simplement avui he vist un dels ja mítics... “Volvemos en...” acompanyat d’un cronòmetre marxa enrere. Jo crec que algun realitzador brillant (o qui sigui que pensi en això) d’alguna cadena de TV va pensar: “no sé perquè però la gent cada cop té menys intriga per saber quanta estona duraran els anuncis, ja no és queden veient-los, fan zapping”. Així que un dia va decidir posar el cronòmetre matant així la incertesa dels telespectadors que ara al saber que només queden cinc minuts d’anuncis pensen que no val la pena canviar...o potser canvien sabent quan duren exactament els anuncis...qui sap?

Com a observador aficionat del món que m’envolta pronostico que un dia ens voldran mantenir enganxats als anuncis traient-nos els cronometres. Hi ha compte enrere al metro, als autobusos, d’aquí poc n’hi haurà a les cues del supermercat i de correus... Potser llavors, quan n’hi hagi a tot arreu, i ja no hi hagi cap mena d’incertesa pel que fa al temps...potser llavors trauran el cronometres de la tele.

Video: Animusic http://youtube.com/watch?v=KAvPRbh0jmE